
Foto:Luis Corralo
Peter Lawrie ha guanyat el Open d'Espanya 2008, el més emocionant, frenètic, apassionant i taquicárdic de, almenys, l'última dècada. El golfista irlandès va haver d'escollir un camí tortuos, replet d'obstacles, que va ser superant amb paciència espartana mitjançant encerts precisos, oportuns i determinants. Ignacio Garrido, amb un avantatge en aparença sòlida a l'inici de l'última jornada, va anar l'últim mur a ser derrocat després de 18 forats d'alternatives tan contínues i accelerades que van convertir la recta final d'aquest Open d'Espanya en un esquizofrénic torrent d'emocions contraposades que es van dilatar fins al segon clot de desempat, la millor manera en el fons de concloure un torneig apassionat des del primer segon de joc. El golfista espanyol, amb 5 cops d'avantatge sobri Peter Lowrie a l'inici del dia, no tenia a l'irlandès en la seva llista prioritària de candidats al títol. Molt al contrari, Ignacio Garrido centrava en principi totes les seves preocupacions en Miguel Ángel Jiménez, segon classificat, a 3 cops, amb qui compartia el partit estel·lar d'una jornada abarrotada per quarta vegada consecutiva de públic. D'aquest duel fraticida van saltar espurnes des del primer minut. No en va, el malagueny rubricà un birdie en el primer clot que va precedir a un bogey de Garrido en el segon, accions combinades que van reduir gairebé al no-res l'espai vital entre ambdós a pesar que el madrileny, capaç de reaccionar amb bravura com va posar després de manifest en diverses ocasions al llarg de la jornada, va signar la seva primer birdie en el tercer forat. La tòrrida batalla entre els dos golfistas espanyols desviava l'atenció d'altres punts de tremend interès que, amb l'esdevenir dels forats, van acabar per convertir-se en fonamentals després de materialitzar-se alguns llancis en el partit estel·lar a mitjan recorregut que van obligar a desplaçar el punt de mira cap a altres llocs del camp tremendament candents. Miguel Ángel Jiménez, dues vegades a l'aigua en el forat 10, va maxaca les seves opcions de triomf en aquest moment, un doble error consecutiu del que, a pesar de la seva excelsa qualitat, no va poder recuperar-se amb posterioritat. Ignacio Garrido, llastrat per la seva banda per cinc bogeys en els 8 primers forats, perdia el seu privilegiat liderat a favor d'una terna formada pel danès Soren Hansen, l'anglès David Lynn i l'irlandès Peter Lawrie, que s'alternaven en la part més alta de la classificació conforme els encerts i errors de cadascun d'ells s'anaven plasmant en les seves respectives targetes. Fins i tot l'espanyol Alfredo García Heredia, minat per dos dobles bogeys en els forats 2 i 3, va estar a punt de compartir majors privilegis en el marc d'una actuació extraordinària (4 sota par gràcies a 8 birdies posteriors) que li va situar en una sensacional quarta plaça, la mateixa que Miguel Ángel Jiménez. A la cardíaca situació es va sumar Ignacio Garrido, qui va tenir l'opció de resoldre per una via més ràpida tan intens desenllaç quan va errar dos putts per a birdie en el 16 i en 17 (se li va quedar la bola penjant del clot) abans de embocar un putt sensacional, des de 9 metres, que va donar pas a un playoff épic: grandísim cop d'aproximació de Garrido replicat amb un putt des de 15 metres de Peter Lawrie en el primer forat de desempat; bola a l'aigua de Garrido en el seu segon cop en la continuació, desenllaç fascinant per a un torneig simplement épic




